A l'extrem nord de la costa maestratenca hi ha Vinaròs, el municipi més poblat del territori que abasta aquest blog, a tocar dels trenta-mil habitants. Aquesta demografia també facilita la concurrència d'un bon grapat de formacions polítiques a la localitat, de manera que a les passades municipals, l'electorat vinarossenc va poder triar entre sis paperetes, xifra només superada per Alcalà de Xivert. La cita de maig del 2011 va girar el panorama polític que durant l'anterior dècada havia governat la ciutat. El Partit Popular es va fer amb la majoria absoluta, 11 regidors encapçalats pel nou alcalde Juan Bautista Juan, encara que en percentatge es va quedar al 47%. La coalició del Partit Socialista i del Partit de Vinaròs Independent que havia format l'equip de govern durant dues legislatures, va davallar: el PSPV es va quedar en 26,7% i sis regidors, mentre que el PVI només obtenia un regidor gràcies al 8,38%. A més a més, els independents perdien la situació de tercera força en favor del Bloc. Els valencianistes obtenien el 9,16% pujaven a dos regidors. L'últim regidor va ser per al candidat d'Esquerra Repúblicana, que va traure el 6,23%. Finalment, la llista d'Esquerra Unida només va aconseguir el 2,56% i va quedar sense una representació que tal volta hagués obtingut de prosperar el pacte amb ERPV.
Foto: Viquipèdia
Dels vint-i-un regidors escollits a les urnes, dos han estat els relleus que s'han succeït al llarg de la legislatura. En el si del PVI, el seu cap de llista Javier Balada va assumir la desfeta de la formació municipalista i va dimitir del càrrec com a lider del partit, tot renunciant al càrrec de regidor, que va ser ocupat per la número dos, Maria Dolores Miralles. I tot parlant de números dos, el del Partit Popular, Ernesto Molinos, va presentar la seua dimissió per motius professionals al gener de 2013. El seu substitut segons la candidatura havia de ser el diputat a Corts Mariano Castejón, qui va renunciar en favor de Miguel Ángel Vidal.
Les eleccions del 2011
El Partit Popular va fer doblet a Vinaròs aquella jornada electoral. Amb un percentatge quasi idèntic a les locals, el 47%, va ser la candidatura més votada a la ciutat. Va traure catorze punts per davant del PSPV, la segona formació. Ja més allunyat hi va quedar Compromís, amb el 6,28%. Per la seua banda, tant Esquerra Repúblicana com Esquerra Unida van tindre un empat al voltant dels quatre punts percentuals.
Pel que fa als comicis de Madrid, el PP va aconseguir sobrepassar la tanca dels 50 punts (això sí, per tan sols unes dècimes). Els socialistes van continuar en la franja del terç de vots. Esquerra Unida va fer-se amb la plaça de tercer partit (4,58%) per davant de Compromís (4,14%).
Les eleccions del 2014
La cita electoral europea va tindre a Vinaròs dues davallades a tindre en compte: la participació, per sota del 50%, i el bipartidisme: tant Partit Popular, guanyador dels comicis, com el Partit Socialista van vorejar el 25% dels sufragis, amb a penes cent vint paperetes de diferència entre ells. La sorpresa de la nit electoral arreu de l'Estat, Podem, també va irrompre amb força a la ciutat llagostinera. Va fregar el 12%, per davant del 8,3% d'Esquerra Unida. Per la seua banda, les candidatures de Compromís, UPyD i Esquerra van quedar entre el 6,25% i el 5%. Finalment, Ciutadans va ser l'última llista a pujar de la barrera dels tres punts.
Si prenem aquests resultats i els traslladem a un escenari municipal, el simulador electoral d'Icon.cat ens indica que dels cinc colors de l'actual plenari en passaríem a set (i sense comptar el PVI, que no està present a les europees). Així, el PP perdria fins a quatre regidors i matindria set, només un per davant dels socialistes. Podem entraria amb tres edils i Esquerra Unida amb dos. I amb un regidor hi hauria representació de Compromís, UPyD i Esquerra Repúblicana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada